Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Pasolini

Dijous 30 d'abril de 2015 a les 21.00h
PasoliniPasoliniPasoliniPasoliniPasolini
Direcció: Abel Ferrara
Guió: Maurizio Braucci, Abel Ferrara
País: França, Bèlgica, Itàlia
Idioma: Anglès, Italià, Francès
Gènere: Biografia, Drama
Metratge: 86 min
Intèrprets: Willem Dafoe, Riccardo Scamarcio, Ninetto Davoli

La passió i la ràbia

La major part de les persones que han escrit la història són les que han dit no. “Per ser eficaç, el rebuig no pot ser puntual, ha de ser gran, total”, li deia Pier Paolo Pasolini al periodista de La Stampa Furio Colombo, hores abans de la seva mort. Aquesta última entrevista, recollida en el llibre, il·luminador i imprescindible, Demasiada libertad sexual os convertirá en terroristas, és la perfecta peça d’acompanyament a l’elegia fragmentaria, sensible i polièdrica que Abel Ferrara ha dedicat a l’artista italià quan es compleixen quaranta anys del seu brutal assassinat a la platja d’Ostia. Pasolini havia acabat la pel·lícula Saló o los 120 días de Sodoma, que no parlava tant del feixisme en tant que malson conjugat amb el passat com de la interiorització de les seves mecàniques a la nostra societat de consum i estava a punt d’iniciar el seu procés de doblatge al francès. El ferotge intel·lectual s’acomiadà de Furio Colombo prometent-li unes notes al següent matí per matisar les seves declaracions. Però el que va aparèixer l’endemà va ser un cadàver, corroboració macabra d’algunes de les paraules de l’artista: “Amb la vida que porto, jo pago un preu… és com algú que baixa a l’infern. Però quan torno —si torno— hauré vist altres coses, moltes més coses”.

Abel Ferrara té autoritat per considerar-se un dels possibles fills de Pasolini: a ambdós els uneix la voluntat de formular preguntes incòmodes des dels territoris d’exclusió de la normalitat, el poder i el gust dominant. Era evident que l’autor de “Teniente corrupto” no s’hi acostaria des de la còmoda posició del biopic convencional. Però no era d’esperar que Ferrara marqués amb tant força a través d’aquesta pel·lícula, un particular punt i apart a les últimes derives estilístiques i conceptuals de la seva irregular trajectòria.

No hi ha morbositat en aquest retrat: hi ha diàleg sensible amb les múltiples cares d’un poeta provocador, un artista complet, un radical pur. Un aire de fantasmagoria permet harmonitzar els diferents tons i registres de la narració en aquest treball que no pretén equiparar-se amb el mestre, sinó quelcom tan difícil com fer-li justícia amb concisió, coneixement de causa i exemplar capacitat de comprensió de la seva complexa identitat.

Tràiler

PasoliniPasoliniPasoliniPasoliniPasolini