Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Loreak

Dijous 26 de febrer de 2015 a les 21.00h a La Cate
LoreakLoreakLoreakLoreak
Direcció: Jon Garaño, Jose Mari Goenaga
Guió: Aitor Arregi, Jon Garaño
País: Espanya
Idioma: Basc
Gènere: Drama
Metratge: 99 min.
Intèrprets: Itziar Aizpuru, Nagore Aranburu, Josean Bengoetxea

Les flors són l'excusa

Anomenada per alguns com a una de les sorpreses cinèfiles de l’any, José María Goenaga i Jon Garaño ens presenten una pel·lícula senzilla, intima, que tracta del que més els interessa, el que podríem definir com les relacions personals, els sentiments entre persones i la seva expressió. Un drama que utilitza eines de thriller per mantenir viu l’interès de l’espectador.

Ja fa una colla d’anys ambdós directors, juntament amb quatre companys més, van decidir fundar la productora Moriarty per poder fer una mica de tot: direcció, producció o guió. D’aquesta productora ens han arribat títols com “80 días” sobre la relació entre dues dones grans i els seus prejudicis , “Lucio”, documental sobre la vida d’un anarquista navarrès, un petit heroi o el curtmetratge “Amigo íntimo” que podem veure penjat a la xarxa.

En el cas de Loreak, flors en eusquera, ens presenten la vida de tres dones: Ane, Lourdes i Tere. La primera veu trasbalsada la seva vida en rebre a casa seva un ram de flors anònim cada setmana a la mateixa hora. Un desconegut deixa un altre ram de flors en memòria d’algú que va ser important a la vida de Lourdes i Tere. La mera presència d’aquests rams de flors alterarà la vida d’aquestes tres dones fent tornar a la superfície sentiments que elles creien enterrats per sempre. Però en definitiva, com diuen els mateixos directors, les flors no són més que flors.

Ens trobem davant d’una d’aquelles pel·lícules on podríem dir que no passa res quan realment passa tot. El ritme és lent perquè no ens interessa l’acció. L’interès és en el regust del record, en el pes de la pèrdua o en la reflexió sobre la desolació. L’enfoc és minimalista i silenciós per anar deixant rastre en l’espectador amb aquell magnetisme que tenen les produccions delicades. Després de veure-la ens l’ emportem a casa i la seguim paint. Els paral·lelismes entre els personatges ens acaben esquitxant perquè parlem de sentiments que tots podem haver experimentat en un moment donat.

Tots acabem portant dins nostre unes bombes sense detonador que un element extern pot fer explotar sense previ avís, fins i tot unes flors aparentment inofensives.

Tràiler

LoreakLoreakLoreakLoreak